La resistència en calent i la resistència al fred de l’element de calefacció fan referència al valor de resistència en diferents condicions de treball. Hi ha certes diferències entre elles, principalment segons el canvi de temperatura i les característiques de resistència.
La resistència calenta es refereix al valor de resistència de l’element de l’escalfador en estat de treball. Quan el corrent passa pel tub de calefacció, a causa de la presència de resistència, l’energia elèctrica es converteix en energia de calor, donant lloc a un augment de la temperatura. En estat calent, el valor de resistència augmentarà amb la temperatura augmentant. Això es deu al fet que la resistivitat del material sol augmentar amb la temperatura, és a dir, el valor de resistència calenta és superior al valor de resistència al fred.
La resistència al fred es refereix al valor de resistència de l’element de calefacció en estat inicial, significa que el valor de resistència es troba en l’estat quan el calefactor no s’escalfa o la temperatura és baixa. Quan es troba en estat fred, la seva temperatura és baixa i el valor de resistència és relativament reduït. La resistència al fred sol ser el valor de resistència mesurat a temperatura ambient, de manera que també s’anomena resistència a la temperatura ambient.
La clau per distingir entre la resistència calenta i la resistència al fred és l’estat de treball i la temperatura. Quan l’element de calefacció arriba a un estat estable després de l’escalfament, el seu valor de resistència s’anomena resistència calenta i, per contra, no s’escalfa o la temperatura baixa s’anomena resistència al fred.
Cal destacar que la resistència calenta i la resistència al fred són els valors de resistència de l’element escalfador elèctric sota l’estat de treball específic, en lloc de la resistència inherent del material mateix. Reflecteixen els canvis de resistència dels tubs de calefacció a diferents temperatures i tenen una gran importància per al disseny i el control dels sistemes de calefacció.
