Els elements de calefacció funcionen tècnicament de la mateixa manera, però diversos factors determinen el seu rendiment i vida útil. Les especificacions típiques d'ordenació de l'escalfador són la potència o la potència, la temperatura màxima de funcionament, el tipus de líquid de procés, el material de menta i la font d'alimentació (tensió i freqüència). No obstant això, hi ha factors addicionals que s'han de tenir en compte, com ara el flux de fluids i el control de temperatura.
Densitat watt: densitat watt és la calor lliurada d'un element de calefacció per àrea d'unitat. La densitat de watt dret s'ha d'utilitzar per a una aplicació específica per utilitzar plenament la vida de servei de l'escalfador. Tingueu en compte que per a una potència determinada, tant els escalfadors d'alta i baixa densitat lliuraran la mateixa quantitat de calor, però a diferents temperatures. Els elements d'alta densitat poden arribar a temperatures molt més altes que condueixen a la crema prematura o el fracàs de l'element. En seleccionar un element de calefacció, comproveu les densitats de watt recomanades del fabricant per a una aplicació en particular.
· Temperatura: La temperatura de funcionament de l'objectiu afecta directament la densitat del watt. Hi ha d'haver un equilibri entre aquests dos factors. En el disseny d'un escalfador de procés, la temperatura es determina primer que sol ser un paràmetre de procés requerit pel sistema.
· Font d'alimentació: L'element de calefacció ha de poder operar amb la font d'alimentació disponible. Comproveu la qualificació de tensió que normalment és 120V o 240V. En seleccionar una potència de destinació, verifiqueu l'amperatge produït. Aneu amb compte de no excedir el punt de triplicat del circuit de font d'alimentació o les qualificacions dels cables d'alimentació.
· Flux de fluids: Des de la intuïció, els fluids estancats són més fàcils de escalfar amb una temperatura controlada que els fluids que flueixen. L'aire o altres gasos generalment no absorbeixen la calor ràpidament a causa de la seva baixa densitat. Una solució seria alentir el flux, però la majoria de les vegades, aquesta no és una opció. Així, es requereixen escalfadors amb grans superfícies. Superfícies finlandeses i bobines de filferro llarg (elements de calefacció de baixa densitat) són les característiques habituals dels escalfadors d'aire.
Ubicació del sensor de temperatura:Els escalfadors convencionals disposen d'un sensor de temperatura i un controlador. En la majoria de les aplicacions, el dispositiu de detecció només mesura la temperatura del fluid del procés. Tingueu en compte que això no sol representar la temperatura real de l'element d'escalfament. Abans d'instal·lar l'escalfador i el dispositiu de detecció de temperatura, comproveu si la seva ubicació és adequada per a la unitat d'escalfador. Si el sensor està massa lluny, la temperatura reflectida pot ser molt menor a causa de la dissipació de calor i la baixa velocitat de transferència de calor. Això pot conduir a temperatures molt altes que poden cremar l'element de calefacció.
Corrosió: La corrosió pot ser del líquid de procés o de l'entorn extern. El material de besta protegeix l'element d'escalfament, condueix i aïllants de l'atac químic. Així, la beath ha de ser capaç de mantenir la seva força en altes temperatures, mentre que ser resistent a la corrosió. Els materials de beina àmpliament utilitzats són d'acer inoxidable, llautó, coure i altres aliatges especials com Monel i Incoloy. D'altra banda, la integritat de la beath i el segellat terminal han de ser suficients per a l'aplicació. Per a aplicacions exigents, el segellat hermètic és la millor opció per proporcionar una protecció completa del fluid de procés.
