Les propietats materials esmentades en el capítol anterior redueixen la selecció en uns pocs materials. Els materials més comuns són l'aliatge de níquel-crom, aliatge de ferro-crom-alumini, silicida de molibdè i carbur de silici. Aquests materials poden operar a altes temperatures a causa de la seva resistència a l'oxidació a alta temperatura. Un altre grup es compon de grafit, molibdè, tungstè i tàntal. Aquests materials s'oxidaen a altes temperatures i només s'utilitzen en un ambient de buit o en forns on l'atmosfera està desproveïda d'oxigen.
Aliatge de níquel-crom (Ni-Cr)
Aquest tipus és un dels materials més utilitzats per escalfar elements a causa de la seva ductilitat, alta resistència i resistència a l'oxidació fins i tot a altes temperatures. La composició més comuna d'aliatges de níquel-crom és 80/20 o 80% níquel, 20% crom. Altres composicions estan disponibles en funció del fabricant. A causa de la seva alta ductilitat, se sol dibuixar en cables quan s'utilitza com a element de calefacció. Una aplicació comuna que exhibeix aquesta propietat és en talladors d'escuma de filferro calent. Les temperatures màximes d'escalfament aconseguides pels cables de níquel-crom són al voltant de 1.100 a 1.200 ° C.
Aliatge ferro-crom-alumini (Fe-Cr-Al)
Aquest tipus és popularment conegut sota la marca Kanthal. Els aliatges kanthal ferritic de ferro-crom-alumini solen tenir una composició química de 20 a 24% de crom, 4-6% d'alumini i ferro com a equilibri. Els escalfadors de ferro-crom-alumini s'utilitzen per a la seva fiabilitat i menor gravetat en comparació amb Ni-Cr. També poden generar temperatures més altes que el filferro de níquel-crom, que és al voltant de 1.300 a 1.400 ° C. En tenir ferro com a metall base, aquest aliatge té menys volatilitat de preu que Ni-Cr, que es compon principalment de níquel. El desavantatge d'utilitzar aliatges de ferro-crom-alumini és la seva disminució de la força a temperatures més altes.
Aliatges de ferro-crom-alumini poden ser fets millor per un procés conegut com metal·lúrgia en pols. En aquest procés, l'lingot d'aliatge es converteix en pols i es comprimeix en una mort. A continuació, s'sintera o premsat en calent (premsat isostàtic calent) en una atmosfera controlada per temperatura per crear un vincle metal·lúrgic sense fondre completament el metall en pols. Els dispersoides s'afegeixen a la barreja d'aliatge per reforçar les propietats mecàniques del material per impartir força i duresa addicionals a temperatures més altes.
